Sopars populars en solidaritat amb els presos austríacs

juny 16, 2008

    Durant els dos propers dijous s’organitzaran a la pizzeria di Giovanni sopars de solidaritat, en els quals els beneficis obtinguts s’utilitzaran per recolzar econòmicament la causa dels 10 militants empresonats a Àustria pel seu compromís amb la lluita d’alliberament animal.

    Els detinguts s’enfronten a penes de 5 mesos a 5 anys de presó, sota l’acusació difosa d’haver participat en una campanya de sabotatges contra la industria pelletera que hauria inclòs atacs incendiaris, trencament de vidres i altres actes il·legals. Tots aquests càrrecs es veuen agreujats per l’aplicació als detinguts del codi 278a del codi penal, una construcció jurídica que inevitablement recorda a la llei antiterrorista espanyola o al codi 270bis italià, en quant a la seva funció de justificar i endurir la persecució de qualsevol tipus de dissidència política dins el sistema democràtic amb el pretext de combatre fantasmagòriques associacions terroristes i criminals.

    Com a gest de solidaritat i camaraderia cap als companys austríacs, us convidem a que us apropeu a la pizzeria per col·laborar econòmicament i/o enfortir la moral dels presos redactant un breu missatge de suport a les plantilles que tenim preparades, missatge que nosaltres ens oferim a traduir i fer arribar a les presons on es troben els seus destinataris.

    Els sopadors tindran lloc els propers dijous 19 i 26 de juny, i el sopar tindrà un preu de 3 euros (per una pizza a la carta totalment vegetariana)

 

    Pizzeria di Giovanni (CSO La Farga)

    C/Rossend Arús 38

    <M> L1 L5 Plaça de Sants

 

Repressió a Àustria. Encara a presó, encara en vaga de fam

juny 16, 2008

   El passat 6 de maig va tenir lloc la darrera vista d’evaluació del cas, durant la qual la jutgessa es va negar a escoltar els detinguts i va decidir prolongar la seva estància a presó durant un mes més.Per altra banda el pres Martin Balluch, membre de la VGT, continua en vaga de fam. Desde que va decidir començar la protesta ha perdut 20 quilos i la seva salut comença a resentir-se de forma alarmant.

    Pàgina web del grup de suport austríac: http://antirep2008.lnxnt.org/

 

 

Martin Balluch

 

 

Martin balluch, en vaga de fam

Duríssim cop repressiu a Austria contra el moviment d’alliberament animal

juny 16, 2008

    Aproximadament a les 6:15 del matí del passat 21 de maig del 2008 efectius de la unitat espe4cial d’assalt de la policia de Viena [WEGA] fortament armats van irrompre a les cases de diversos activistes per l’alliberament animal austríacs. En la majoria de casos les detencions es van produir tirant a terra les portes de les cases i despertant els seus habitants a punta de pistola.

    Un cop emmanillats i forçats a posar-se de cara al terra o la paret, quan van considerar que la situació estava controlada els agents van començar el registre de les dependències. Harald Balluch, director de la VGT (Associació contra les granges factoria) descriu com va ser l’assalt al seu domicili. “Em va despertar el soroll de la porta al caure, immediatament després un grup de persones armades i encaputxades rodejaven el llit on dormim la meva novia i jo mentre ens apuntaven amb les seves armes. Al mateix temps em cridaven que si em movia em dispararien al cap. Tenim dos gossos vells que van ser tractats de manera molt dolenta. Col podeu imaginar els quatre estàvem terroritzats.”

    Un total de 23 domicilis particulars i oficines de diverses organitzacions van ser objecte de l’operatiu policial a Viena, L’Àustria Baixa, Styria i Tirol. 10 persones van ser detingudes i continuen sota arrest. Els registres van ser intensos. En aquests es van confiscar ordinadors, telèfons mòbils, vídeos, fotografies, càmeres, diversos documents, gravacions, bases de dades i material divers. Entre els detinguts hi ha membres de les organitzacions BAT, VGT, VGÖ, WTV, Vier Pfoten, i individualitats particulars. Un total de 7 organitzacions han estat el blanc de l’operació policial i 10 persones detingudes. Després d’una setmana de detenció no hi ha càrrecs fonamentals en la seva contra.

    La base d’aquesta actuació és l’acusació de la pertinència d’aquestes persones a una organització criminal, emparant-se en l’article 278a del codi penal austríac. Llei similar al 270bis italià o a la llei antiterrorista espanyola, en quant a la funció compartida de justificar jurídicament la persecució política de la dissidència. Als detinguts se’ls acusa de forma poc específica de 31 delictes, inclosos atacs incendiaris, trencament de vidres i pintades. Els encausats s’enfronten, en principi, a càrrecs que poden implicar condemnes de presó des de els 5 mesos fins als 5 anys. Tots els càrrecs han estat construïts al voltant de la campanya de lluita que des de fa 2 anys s’està duent a terme contra la cadena de tendes pelleteres Kleider Bauer.

    La dimensió de l’operació policial ha estat de gran magnitud. Les organitzacions MTD, VGT, RaspekTiere i Tier Wege s’han quedat sense mitjans bàsics per a continuar les seves activitats. La comunicació s’ha complicat al trobar-se tots els números de telèfon confiscats, això com telèfons mòbils, direccions de correu electrònic i dades necessàries per a actualitzar les seves planes Web. Ni tant sols els hi és possible, en aquest moment, recaptar donacions dels seus membres, motiu pel qual ja han començat les tasques de creació de noves infraestructures tècniques.

    Els advocats representants dels deu acusats han interposat queixes formals contra la policia, al·legant una sèrie de violacions de drets humans. Aquestes violacions inclouen detencions sense càrrecs dels empresonats en preventiva, ús de la força innecessària durant els registres i mostres d’ADN preses de dos dels detinguts sense el seu consentiment, sent obligats a col·laborar per la força.

    Pàgina web del grup de suport austríac: http://antirep2008.lnxnt.org/

 

Arguments a favor dels alliberaments de visons

abril 30, 2008

Cada vegada que es realitza una alliberació de visons, sorgeix immediatament un debat sobre aquests animals que en general estan tan oblidats. Hi ha els qui no dubten a fer una defensa contundent de les alliberacions i donar l’esquena a la indústria pelletera, però també n’hi ha que ho condemnen rotundament per diferents motius. Tot seguit es mostraran els atacs més freqüents que s’acostumen a esgrimir contra les alliberacions de visons i es respondran.

 

1.- L’impacte ambiental dels visons

 

            S’afirma que els visons provocaran una massacre a la zona que envolta la granja, de fet, una periodista sensacionalista després d’una alliberació que es va realitzar a Gondomar (Galícia) l’any 2002 afirmava literalment que “centenars de monstres corren pel bosc”. El cert és que els visons són animals solitaris i molt territorials, no poden viure molts a un mateix espai. Cada un d’ells disposa d’un territori de diversos quilòmetres quadrats, al qual no permet que accedeixin d’altres visons. Per això l’impacte ambiental que pot causar un únic visó en diversos quilòmetres quadrats serà mínim, mai no serà  el que precipitadament alguns periodistes auguren.

            D’altra banda, no són poques les zones de la Península Ibèrica on els caçadors, per mera diversió, han acabat amb les poblacions d’animals predadors (llops, guineus, teixons, llúdries, visons europeus, etc.) Podria donar-se el cas que un visó alliberat arribés a aquest ecosistema substituint el predador extingit, tornant a l’ecosistema l’equilibri que els caçadors van trencar.

            També es diu que la introducció d’una espècie al·lòctona com és el visó americà (el que     engàbien els pelleters a les granges) als rius de la península és la causant de la progressiva desaparició d’una espècie autòctona, el visó europeu. Els principals responsables de la situació en la què es troba el visó europeu no són els diferents grups que realitzen alliberacions, sinó la indústria pelletera. Des de fa centenars d’anys la indústria pelletera ha sortit a caçar visons europeus (junt amb altres animals) per fer peces de roba de vestir de luxe, provocant un fort descens en la població i col·locant- lo al caire de l’extinció. A més a més, a diferents punts d’Espanya existeixen poblacions lliures de visó americà des dels anys 70, molt abans que  s’hi produís la primera alliberació (succeïda en 2001). Aquestes poblacions procedeixen d’escapaments fortuïts de granges, i de vegades grangers arruïnats han deixat anar els visons que mantenien  engarjolats per no invertir diners en alimentar-los. La indústria pelletera i els seus clients són els únics responsables de treure els visons del seu hàbitat natural, privar-los de llibertat i introduir-los en els ecosistemes de la Península Ibèrica.

            Cosa que sí suposa una important font de contaminació són les pròpies granges de visons. Els visons són alimentats amb menjar d’alt contingut de proteïnes i per això produeixen uns excrements petits, però amb molts nutrients. Els grangers, encara que davant els periodistes diuen estar molt preocupats pel medi ambient quan el FLA allibera els visons que ells mantenen engabiats, mai no  es preocupen per depurar les seves aigües residuals. Els purins en degradar-se als rius generen un descens del contingut d’oxigen a l’aigua que pot asfixiar als peixos.

            Pero més important encara pel que fa referència a l’hipotètic impacte ambiental que suposen les alliberacions de visons és que, fins i tot si aquest fos cert, continuariem defensant les alliberacions de visons. Creiem que cap animal ha d’estar engabia , encara que la seva possible alliberació suposés un impacte ambiental. Considereu-vos que tots els individus que habitem el planeta tenim dret a viure en llibertat, tots sense cap excepció. Igual que ens oposaríem rotundament que es tanqués a una gàbia (empresonament) a un humà perquè en la seva vida quotidiana crea un impacte al medi ambient, també condemnem el fet que un visó sigui engabiat sota aquest mateix argument. Si algú diu que un visó ha d’estar engabiat la resta de la seva vida en lloc d’estar lliure a un rierol pel possible impacte que causi en ell, abans ha de pensar sobre l’impacte que provoca aquesta persona a la seva vida quotidiana. No hi ha espècie que estigui causant més impacte als ecosistemes del planeta que la humana, i això no justificaria que se’ns engabiés a tots.

 

2.- Capacitat de supervivència dels visons

 

            Alhora que se’ns parla de la massacre a l’ecosistema que provocaran aquests “monstres” se’ns diu que a l’haver passat tota la vida engabiats, els visons no saben caçar. Com uns animals que no són capaços de caçar pot realitzar una massacre? Les contradiccions a que cauen els qui ataquen les alliberacions de visons són nombroses, aquesta és una de les més evidents.

            Els visons són animals completament salvatges, i malgrat haver nascut en una gàbia i haver estat alimentats artificialment per un granger dues vegades el dia, quan són alliberats l’instint salvatge que posseeixen comença a jugar el seu paper. Tot seguit busquen un medi aquàtic, i un lloc on fer el seu cau. Si a aquest riu o llac arriben molts dels visons alliberats es dispersaran àmpliament ja que, com s’ha indicat, són animals solitaris i molt territorials.

            No podem afirmar que tots els visons alliberats sobrevisquin, és cert que degut a les condicions de confinament a la qual el granger els ha sotmès es trobaran amb diversos desavantatges. Els seus músculs no estaran tan desenvolupats com ho estarien si haguessin viscut en llibertat, els reflexos no seran tan ràpids com haurien hagut d’estar-ho, i no són pocs els que a causa de la privació d’estímuls que han patit mostren desajusts psíquics com són ara els comportaments repetitius (balancejos, girs sobre si mateixos, etc.). Encara amb aquestes dificultats provocades per la indústria pelletera, l’instint salvatge de molts visons els permetrà de viure en llibertat la resta de les seves vides.

            Després de les alliberacions apareixen a les cadenes televisives desenes de visons morts, amb això s’intenta de mostrar que els visons no sobreviuran. De fet aquests visons no han mort per no poder desenvolupar-se en un medi salvatge, sinó que han estat assassinats pels grangers, els seus amics, els caçadors de la zona i d’altres malparits que aprofiten aquesta oportunitat per sortir a divertir-se. És curiós que quan l’alliberació es produeix pocs dies abans de la matança dels visons (novembre), els visons que apareixen morts a la televisió es poden comptar per dotzenes, mentre que quan s’alliberen les femelles embarassades (primavera) tan sol es veu la imatge dels molt pocs visons que han estat atropellats pels cotxes (moltes vegades cap). La raó que això succeeixi és molt senzilla. El granger no permetrà que es matin les femelles embarassades, ja que això li suposaria un important cost econòmic, però quan el visó alliberat ja ha arribat a la grandària suficient per ésser escorxada, el granger no dubtarà en demanar a caçadors i veïns que matin tot visó que trobin i que li portin el cadàver. La captura de l’animal viu en aquesta situació no suposa cap avantatge al granger.

            Una altra contradicció dels qui ataquen les alliberacions perquè suposadament no aconsegueixen de sobreviure a la natura és que implícitament estan dient que a les granges sí que poden. Això evidentment és fals. Els animals criats per la indústria pelletera sempre tenen el mateix destí, ser assassinats per acabar convertint-se en un abric. Quan se’ns parla del difícil que és que un visó alliberat sobrevisqui en llibertat se’ns hauria de parlar a continuació de l’impossible que és si roman en la gàbia. Al contrari del que se’ns vol fer creure, les alliberacions de visons són l’única oportunitat que tenen aquests animals d’escapar d’una mort segura.

           

3.- Animals violents

 

            També es diu que es tracta d’animals molt violents, i apareixen espectaculars fotografies i enregistraments d’algun visó recapturat girant-se entre els guants del seu captador. Els visons no són monstres com ens deia aquella periodista, són animals que volen defensar-se d’una possible agressió. Mai no intentaran de caçar a un humà, i de fet -igual que succeeix amb els visons, hurons, llúdries, etc. que han viscut sempre lliures- quan veuen una persona que se’ls acosta intentaran d’escapar i s’amagaran. Malgrat tot, és possible que es defensin quan s’assentin acorralats, cada vegada que els veïns intenten de matar-los o recapturar-los. Aquesta és una reacció instintiva que mostra la capacitat de supervivència que posseeixen, així com les seves ànsies de llibertat. No són especialment violents, sinó que actuen de la mateixa manera  que ho faria qualsevol altra bèstia salvatge que es senti amenaçat. Perquè això no succeeixi el millor és deixar-los en llibertat i no fer que es sentin amenaçats.

 

4.- Possibles atacs a “animals de granja”

 

            La longitud del cos des del cap fins el començament de la cua és per entre 42 i 45cm. en el mascle, i per entre 36 i 38cm. a la femella. El pes habitual d’un visó mascle adult és de 2.200g. i de les femelles de 1.1000g. Un animal d’aquesta mida no té la capacitat de caçar uns certs animals domèstics com la vaca o l’ovella, encara que es defensarà d’ells si s’assenti amenaçat. S’alimenta de petits animals com els colomins i ous d’ocells, és molt hàbil nedador, el que li permet de pescar.

            Encara que no tinguem constància de que hagi succeït mai, seria possible que un visó alliberat cacés algun pollastre, gallina o conill d’un corral. Els visons, com qualsevol animal, lluiten per sobreviure, i tan legítim és que cacin un conill salvatge com un tancat a un corral. No creiem que hi hagi cap diferència pel que fa al conill en si, l’únic que distingeix un de l’altre és que el de corral està sent utilitzat per un humà que té interessos en ell. Considerem que tots els habitants del planeta tenen dret a gaudir de les seves vides en llibertat, i que ningú no és qui per tancar cap animal a un corral. Per tant, en l’hipotètic cas que algun dia un visó alliberat caçaria un pollastre d’un corral això no ens escandalitzaria, l’aberrant és que un humà es cregui amb dret a sotmetre a un altre animal.

            Una cosa que ens ha de fer pensar és el que succeeix quan un depredador salvatge aconsegueix entrar a un corral. Quan la guineu es fica al galliner no mata una gallina, sinó que mata a totes les possibles però s’emporta només unes poques d’elles. Per què passa això?. Senzillament perquè els animals no han d’estar tancats, no estan preparats per fer-ho. L’instint de la bèstia salvatge és caçar, caçar el màxim possible, un animal que caci molt té més grans possibilitats de sobreviure. El que succeeix és que un animal amb aquest instint natural de caçar el màxim possible es troba amb una situació completament contranatural que és la de que un grup de possibles preses estan amuntegades sense possibilitat d’escapar. És una situació que a  la naturalesa mai no  es donaria. La guineu no està preparada per a aquesta situació degut al seu caràcter contranatural. Aquests fets ens inviten a pensar fins a quin punt l’ésser humà està creant situacions artificials i contranaturals per la seva codícia i ànsies de sotmetre a altres animals.

 

5.- Els visons com a propietat privada

 

            Una altra de les condemnes més freqüents a les alliberacions de visons es deu a que el crític veu els visons com si fossin propietat del granger. Considera que és el granger l’únic que pot disposar dels visons perquè “són seus”. El fet que algú els alliberi és qualificat com un “robatori”.

            Com s’ha esmentat, tots els animals del planeta tenen (tenim) dret a ésser lliures, i cap granger té potestat per tractar-los com si fossin objectes, recursos, o mercaderia. No és l’alliberador el que no té dret a tornar la llibertat que li ha estat robada a un visó, sinó que és el granger el que no té dret a engabiar i esclavitzar- lo. L’alliberador no està “robant” res, sinó que li  està tornant al visó el que li pertany; la llibertat.

 

6.- Els alliberadors com a ecologistes

 

            Titulars i comentaris com: “S’obren les gàbies d’una granja de visons deixant escapar a milers d’ells; els ecologistes podrien estar darrere això” són molt freqüents. Quan sorgeix el debat gràcies a les alliberacions de visons, són molts els que eviten parlar d’Alliberament Animal (o possibles membres del F.L.A.) i anomenen els alliberadors ecologistes. El que s’està intentant aquí és desviar el debat del problema real. En lloc de parlar dels arguments que han motivat l’acció es vol centrar la qüestió en si els visons faran malbé l’ecosistema o no. Es dóna per fet que sí causaran un impacte i que per tant els “ecologistes” que han realitzat l’alliberació de fet, més que ecologistes eren uns irresponsables que actuaven precipitadament sense haver pensat sobre les conseqüències reals dels seus actes.

            Es pretén ocultar que els qui realitzen aquesta mena d’actes s’assentin motivats principalment pel dret de cada animal a ésser lliure. A l’equiparar-los amb “ecologistes” en una certa mesura s’està manipulant la informació. Perquè amb el terme ecologistes comunament s’entén aquelles persones pertanyents a una organització que pretén de conservar el planeta per propi benefici dels humans. Quan realment la crítica que amaga cada alliberació de visons sobrepassa aquests arguments i es centra en el dret de cada visó a ésser lliure i a no ser engabiat per cap granger que vulgui enriquir-se.

            Però a més a més de preocupar-se pels visons com a individus, els alliberadors també es preocupen per l’ecosistema, ja que en ell viuen d’altres animals que també mereixen consideració. No és que qui realitzi aquestes accions no es pugui considerar ecologista, sinó que les alliberacions en si mateixes mostren que els qui les realitzen no acostumen a sentir-se identificats amb les connotacions que comunament implica aquest terme. Els “ecologistes” (o el que s’entén per ecologista) acostumen a preocupar-se per “el planeta que deixarem els nostres fills”, veuen la Terra com un recurs del qual els humans podem disposar pel nostre benefici. Es tracta d’un ecologisme superficial. Però els alliberadors van molt més lluny, creuen que la naturalesa no ha de ser destruïda no tant per interès dels humans, sinó perquè mereix un respecte en si mateixa. No perquè els humans li puguem treure un més gran profit, sinó perquè els humans i la resta d’animals formem part d’ella. Es tracta d’un ecologisme profund.

            Com a oposició explícita a les connotacions que s’acostumen a associar al terme ecologisme un grup d’alliberadors va fer un comunicat públic on es desmarcaven d’aquest tipus d’”ecologisme”, i volien mostrar que la seva crítica anava molt més lluny. Pel que sembla el grup en qüestió era conscient que en una alliberació succeïda dos dies abans (a més de 1000 quilòmetres) els mitjans d’informació havien anomenat ecologistes als membres de l’altre grup (amb les connotacions que això implica). El grup que emetia el comunicat no volia que a ells els succeís el mateix, o pretenien que si a ells se’ls anomenava ecologistes que fos amb les connotacions reals que aquest terme tenia per a ells. A continuació apareix l’extret del comunicat on es fa al·lusió a això:

            “… Els mitjans de comunicació de masses ens han qualificat com a ecologistes (als alliberadors de visons) després de la recent alliberació que el Front d’Alliberament Animal va portar a terme a Castelló. Des d’aquí volem matisar que, encara que no ens desagrada el terme en qüestió, la nostra postura ecologista parteix d’un rebuig radical a l’antropocentrisme comunament manifestat per les grans ONG’s “ecologistes”. Creiem en l’alliberació animal des d’una visió respectuosa amb el medi ambient del que formem part. Els visons són bèsties salvatges, i ens hem limitat a tornar-los al seu estat natural, d’on mai no van haver estat trets… ”

 

7.- Els alliberadors com a gamberros

 

            Les persones que participen en aquesta mena d’actes són molt diferents entre elles, hi ha tant homes com a dones, adolescents que a penes ronden els 15 anys com a senyores que folgadament sobrepassen els 60. Només hi ha una cosa que podem dir que amb tota seguretat els uneix, és el desig que tots els animals del planeta siguin lliures, i el fet que tots estan disposats a lluitar per aconseguir- ho. Els qui porten a terme les alliberacions no es limiten al món de les idees ni de les paraules, sinó que porten les seves creences a la pràctica. El comunicat citat anteriorment finalitza així:

            ” (…) El que hem fet ha estat una expressió de les nostres idees en el món real. Creiem que cap individu ha d’estar engabiat (…) repetim una vegada més que aquest tipus d’accions solament s’eradicaran quan l’últim animal oprimit sigui alliberat. Fins aquest moment continuarem endavant.”

            Els comunicats que els diferents grups publiquen després d’una alliberació confirmen que no ha estat un acte vandàlic, ni una gamberrada. Sinó que després de l’alliberació s’amaga una forta conscienciació sobre els visons com a individus que mereixen ésser lliures.

            Els qui qualifiquen els alliberadors com a vàndals pretenen d’ocultar el motiu real de les alliberacions, una vegada més intenten d’evadir el debat i criminalitzar un acte en defensa de la llibertat.

            És significatiu que els qui més insistència fan en titllar als alliberadors de gamberros són sempre els propis grangers i els responsables de la indústria pelletera. Són ells els qui sempre esquiven el parlar de l’alliberació animal com a moviment, ni tan sols esmenten les paraules d’alliberació animal. Saben que les alliberacions en si mateixes promouen el debat sobre el suposat dret dels humans a explotar d’altres espècies, especialment la indústria pelletera. És preferible per als grangers no donar peu al debat i afirmar, com fan sempre, que l’alliberació ha estat obra de “gamberros”.

            La famosa Charo Carrillo, una de les 5 principals pelleteres d’Europa per tenir un centre d’investigació genètica de visons, diverses botigues i ser dissenyadora, deia compungida davant les càmeres que no calia confondre’s, que qui havia alliberat als 11.000 visons que mantenia engarjolats “no són defensors d’animals sinó animals”. Cruella Devil, com és dita aquesta senyora, no se n’adonava que el fet de que insultés els alliberadors anomenant-los animals era ridícul, perquè tot aquell que creu en l’alliberació animal considera l’espècie humana com una més per entre les que habiten el planeta, es consideren animals perquè ho som. Els alliberadors rebutgen aquesta supèrbia d’espècie tan freqüent entre els humans.

            Però la intenció real d’aquest astut comentari de Charo era allunyar el màxim possible el debat sobre els visons com ara individus que mereixen ésser lliures, i evitar que es qüestionés el seu dret a subjugar, engabiar i assassinar segons els seus interessos econòmics.

 

CONCLUSIÓ

 

            El text anterior s’ha escrit no amb intenció de fomentar les alliberacions de visons, una vegada més reiterem que la decisió de portar a terme o no aquest tipus d’actes és qüestió de cadascú.

            El que es pretén des de http://www.accionvegana.org és mostrar el nostre suport a aquestes accions, i respondre d’una forma crítica als atacs que s’esgrimeixen contra les alliberacions de visons.

            Des del nostre punt de vista les alliberacions de visons són motiu d’alegria per molts motius, no solament perquè promouen el debat i desperten la gent d’aquest estat de somnolència i passivitat crònic respecte de la qüestió de l’explotació animal. També, i especialment, per cada un d’aquests individus als quals se’ls brinda l’oportunitat d’ésser lliures, cosa que la indústria pelletera, codiciosa de diners, vol negar-los. Finalment, les alliberacions ens alegren perquè són una mostra que hi ha persones que no entenen l’alliberació animal solament com una ideologia, sinó que a més a més la posen en pràctica, assumint les possibles conseqüències que això els pugui suposar.

            El text es refereix principalment a les alliberacions de visons, però pot ser aplicat a qualsevol altra espècie animal. Per escriure’l ens hem basat principalment en les nostres pròpies reflexions, però també ens hem servit del núm. 10 del “sombras y cizallas (especialment centrat en la indústria pelletera), en la revista “OfensivaAntipeletera”, el llibre “Liberación animal: más que palabras”, així com entrevistes, relats d’accions i comunicats que han estat publicats en la nostra pàgina web.

 

 

Extret de la página d’alliberament animal http://www.accionvegana.org.

GRAN ESCALA, EL NEGOCI DE LA DESTRUCCIO

abril 21, 2008

Gran Escala és un macroprojecte d’oci destinat a acollir principalment casinos, prenent com a exemple la ciutat de las Vegas als Estats Units. L’empresa promotora, ILD, pretén construir una ciutat (que ha estat rebutjada ja per altres països) enmig del desert dels Monegres, situat en la província d’Osca.

International Leisure Development (ILD), “és una “joint venture” constituïda sota la forma de Societat Pública Limitada (PLC) amb raó social a Londres, que ha reunit un equip de professionals experimentats i d’inversors – principals actors del mercat Europeu -, que han posat en comú tant els seus coneixements com els seus recursos, per tal de desenvolupar i portar a terme diferents projectes d’infraestructures immobiliàries, turístiques i d’esbarjo“, on estan ficades empreses britàniques, australianes, dels Estats Units i franceses; que es dediquen des de fabricar jocs per a casinos fins la construcció, assegurances, etc..

Aquesta empresa projecta comprar 20.000 metres quadrats en els Monegres, que tot i que encara no està clar, en principi s’ubicarà a la localitat de L’Almoda. Estarà dividit en 16 àrees temàtiques basades en la història, des de la prehistòria fins al futur. Hi haurà 32 casinos, 70 hotels, 200 restaurants, 500 comerços, mig miler d’habitatges per a treballadors, camps de golf, llacs amb dofins i orques, restaurants subaquàtics, hipòdrom i plaça de toros, com a base per desenvolupar una ciutat de 100.000 habitants que espera acollir 25 milions de visitants a l’any (el 80% estrangers).

Tindrà també 5 parcs temàtics, 3 dels quals ja estan tancats i un en procés: Spy Land, dedicat al món dels espies; Aquantica, parc aquàtic; Space Port, dedicat a l’espai i un altre basat en el món del futbol, aquest últim fet per una companyia espanyola amb seu a Barcelona, Market Sport, on fins i tot es podrà apostar en partits dels cinc continents.

I.L.D., preveu una inversió de 17.000 milions d’euros per part d’inversors internacionals que encara no s’han presentat, operació en la que aquests promotors poden esperar multiplicar per mil la seva inversió, que generarà fins 65.000 llocs de treball i una recaptació en impostos de quasi 700 milions d’euros per al govern d’aragó i 1000 per a l’estat.

El govern d’aragó, que veu una gran oportunitat de guanyar grans sumes de diners, s’ha compromès a construir 150 quilòmetres d’autovia (entre 4 i 14 milions d’Euros per km), una estació especial de l’AVE (que passa a pocs kilómetres en el seu nou tram Saragossa-Barcelona), inversions en aeroports (té els de Lleida, Saragossa i Osca relativament a prop), infraestructura elèctrica i obres hidràuliques garantint 20 milions de litres cúbics d’aigua a l’any, per proveir desenes de milers de metres quadrats de llacs artificials, milers d’hectàrees de gespa, exòtics jardins i centenars d’ostentoses fonts enmig de l’estepa dels Monegres.

La Llei del Joc d’Aragó, aprovada fa deu anys, admet com a màxim un casino estable a cada província, més un casino de temporada. Ara com ara hi ha un casino a Saragossa, un altre a Panticosa i un altre de temporada situat a Jaca que acostuma a ser freqüentat per clients procedents d’Euskal Herria. La pretensió d’instal·lar als Monegres diversos casinos obligaria a modificar la Llei del Joc i d’altres lleis relatives a ordenació del territori (requalificar els terrenys a urbanitzables), salut pública, abastiment, etc. Això ens mostra la flexivilitat de les lleis quan a afaborir les empreses es tracta.

Tant com a ILD com al govern d’aragó els dóna igual els problemes ecològics que pugui repercutir Gran Escala. L’aridesa i duresa del seu paisatge i climatologia indueixen a pensar que es tracta d’un ecosistema biològicament pobre, sense valor ecològic o simplement degradat. Tanmateix, res més lluny de la realitat. “Els Monegres són un ecosistema madur, singular, biològicament ric i únic a Europa per molts motius. I, sens dubte, en greu perill de deteriorament irreversible”.

Això també destrossarà el que és una zona completament rural per convertir-se en una zona d’oci dessenfrenat. Els veïns de la zona, que la majoria acolleixen el projecte molt il·lusionats davant la promesa del govern de prosperitat per a la comarca, no sé si acolliran igual l’onada de drogues i prostitució que segur arribarà amb Gran Escala, només cal ficsar-se en el que són les Vegas per imaginar-se en el que es convertiran els Monegres.

Aragó es caracteritza pel seu minifundisme de població, ja que 600 dels seus 731 municipis no arriben als 1.000 habitants i els Monegres és una comarca en la que la densitat de població no arriba als 8 habitants per quilòmetre quadrat. Amb els seus 100.000 habitants prevists, Gran Scala es convertiria en la segona ciutat més poblada d’Aragó, només superada per Saragossa, que ronda els 600.000 habitants. Entre les ciutats d’Osca, amb uns 40.000 habitants, i Terol, amb uns 30.000, ni tan sols s’acostarien a la població prevista per Gran Escala.

Amb projectes com Gran Escala, Marina D’or, Isla Luna a València, l’urbanisme macificat a zones litorals, etc; ens podem imaginar cap on tira l’economia española. El turisme, entre d’altres coses, destrueix la identitat de zones i arrasa la Terra. Devant de tot això, hem de posicionar-nos activament en contra d’aquesta forma de vida globalitzada; a on els nostres principis es veuen modificats pels interessos d’empreses que ens ofereixen formes de vida temptadores per a alguns, però inacceptables tant per a nosaltres com per a la Terra i la resta dels seus habitants.

Video de la manifestació contra Novartis del 9-F

març 15, 2008

 Avui hem pogut saber que ja està disponible a Internet un curt video de la manifestació que va tenir lloc a Barcelona el dia 9 de febrer contra la multinacional Novartis, en resposta a la seva responsabilitat dins de l’indústria d’experimentació animal.

La manifestació s’enmarcava dins unes jornades de lluita que a part d’aquest acte concret van englobar varis sabotatges i accions de divers tipus contra objectius relacionats amb la vivisecció. Els comunicats originals de la majoria d’aquestes accions, que van anar des de atacs a seus de l’empresa fins a irrupcions en conferències dels seus membres, es poden trobar a la web Accion Vegana.

Acción contra un vivisector en Barcelona

febrer 6, 2008

Extraido de BCN Indymedia:

“El pasado fin de semana se visitó el domicilio de Jordi Cantó Martorell, máximo encargado del estabulario de la Universidad Autónoma de Barcelona donde animales de diversas especies son encerrados para su uso en experimentación animal.

Se pintó el portal y varias paredes de los alrededores con frases como “Jordi Cantó Assassí”, o “Jordi Cantó encierra y mata animales por dinero”.

Marcar públicamente a los responsables de la explotación es lo mínimo que podemos hacer para que entiendan que su impunidad comienza a agrietarse y que tarde o temprano todo el daño que están haciendo se volverá contra ellos.

QUE EL MIEDO CAMBIE DE CAMPO

Amantes de la noche

febrer 2008
Barcelona”

Caos en un hotel de Barcelona por albergar a una conferenciante de Novartis

febrer 5, 2008

(cast)

Este miércoles, a plena luz del dia, un grupo de activistas nos hemos acercado al hotel NH Podium de Barcelona, encapuchados, con una bocina y 300 octavillas donde explicábamos nuestros motivos y nuestra rabia contra la experimentación animal y todos esos médicos, científicos, farmacéuticos y demás empresas, que con nombre, apellidos y dirección, son partícipes de ella. Había una segurata en la puerta, pero no por ello hemos cedido. Una vez dentro, hemos empezado a hacer un ruido escandaloso con la bocina, y llegado al restaurante de la planta baja, hemos tirado en la cara de las personas que había por ahí las octavillas que habíamos redactado especialmente con mucho cariño para nuestra amiga Bea Artalejo, una de las jefecillas de Novartis. Los de recepción asustados han llamado a seguridad, pero ya era demasiado tarde. Desechos de todas las octavillas, hemos corrido hacia la salida, una puerta que estaba bloqueada por la segurata incompetente que aún todo sus intentos, hemos podido esquivar con facilidad. A fuera, hemos seguido corriendo hasta que nos hemos disuelto.

¿Por qué? Se celebraba un seminario científico de dos días. ¿El problema? Beatriz Artalejo Ortega, jefa de desenvolupamiento farmacéutico de Novartis Farmacéutica, era una de las ponentes invitadas. ¿El objetivo? Dejar claro a Novartis que no permitiremos que hagan sus conferencias tranquilos, y que esas empresas o entidades que les obran las puertas, tendran los mismos problemas.

Esta acción se enmarca dentro de la llamada de acciones descentralizadas de la campaña de presión contra HLS.

Novartis, el mensaje es claro: No nos detendremos hasta que no cortes tus relaciones con HLS (Huntingdon Life Sciences)!!(cat)

Aquest dimecres, a plena llum del dia, un grup d’activistes ens hem apropat a l’hotel NH Podium (Barcelona), encaputxats, amb una botzina i 300 octavetes, on explicàvem els nostres motius i la nostra ràbia contra l’experimentació animal i tots aquells metges, científics, farmacèutics i demès empreses que amb nom, cognoms i adreça que hi són partíceps. Hi havia una segurata a la porta, però no per això hem cedit.. Un cop a dins, hem començat a fer un soroll escandalòs amb la botzina, i arribat al restautant de la planta baixa, hem tirat a la cara de les persones que es trobaven allà en aquell instant, les octavetes que haviem redactat amb molt de carinyo per la nostra amiga Bea Artalejo, una de les caps de Novartis. Els de recepció, espantats han trucat als de seguretat, però ja era massa tard. Desfets de les octavetes, hem corregut fins la sortida, una porta que estava bloquejada per una segurata incompetent que encara intentar-ho, hem pogut esquivar amb facilitat. Fora hem seguit corrent fins que ens hem dissolt.

Per què? Es celebrava un seminari científic de dos dies. El problema? Beatriz Artalejo Ortega, cap de desenvolupament farmacèutic de Novartis Farmacèutica, era una de les ponents convidades.L’objectiu? Deixar clar a Novartis que no permetrem que facin les seves conferències tranquils, i que aquelles empreses o entitats que els hi obrin portes, tindran els mateixos problemes.

. Aquesta acció s’emmarca dins de la crida d’accions descentralitzades de la campanya contra HLS. Atacar a Novartis no costa tant!

Novartis, no ens aturarem fins que no tallis les teves relacions amb HLS (Hundigton Life Sciences)!!

Entrevista a Keith Mann de la revista Bite Back

febrer 5, 2008

keith1.jpg

Keiht Mann és un activista britànic amb una considerable experiència a la lluita d’alliberació animal, especialment des de l’àmbit de l’acció directa. Empresonat en diverses ocasions per la seva participació en diversos sabotatges i implicat en les principals campanyes de lluita que s’han portat a terme a Anglaterra en els últims 20 anys, Keith Mann resulta un interessant testimoni de tot el que té relació amb l’acció directa dintre de la lluita d’alliberació animal, el moviment ingés, i el moment repressiu que actualment aquest travessa.

Bite back: Ets un dels activistes del Front d’Alliberament Animal més coneguts. Vas ser empresonat per incendiar un camió cárnic i intentar cremar altres deu. A més es va pensar que vas ser el líder d’una ona d’accions (gairebé 700 en 1991) que va copejar Manchester. Després d’haver pasat set anys a la presó, segueixes orgullós de les teves accions i segueixes mantenint les teves idees?

Keith Mann: OH si, estic orgullós! Orgullós de formar part d’aquesta lluita èpica per l’alliberament animal. Ser empresonat va ser solament una conseqüència, una mica més molest que vergonyós, i desgraciadament inevitable.
Aquesta dura sentència va enfortir la meva determinació. Suposo que ser apartat de la meva agitada vida d’activista durant tant temps em va produir una gran recarrega. Qualsevol dubte que podia tenir sobre que l’acció directa és el que cal fer, es va esfumar amb la condemna de 14 anys que hem van donar com resposta

BB: Quins van ser els motius que et van dur a usar l’incendi com mètode de lluita? Quines deliberacions i preparacions vas fer?

KM: Vull que consti que jo vaig ser empresonat per un sol càrrec d’incendi (incendi frustrat), així que en termes legals, mai he cremat res i mai he reconegut haver-lo fet! Així que, parlant en general, hi ha uns quants motius per a escollir l’incendi com mètode.
Els trucs petits de sabotatge (per exemple danyar el motor dels vehicles, pot ser car i molest), després de tot, no són suficients. És suficient missatge per a una universitat o un escorxador trencar-los els cristalls, contaminar els seus dipòsits de gasolina i punxar-los les rodes? Jo creo que no. Danyar l’explotació animal és un començament, però acabar amb ella és el nostre objectiu.
Si atreure l’atenció forma part de les intencions d’una acció i en gran part el que aconsegueix el Front d’Alliberament Animal és atreure l’atenció sobre l’explotació animal i qui la practiquen, llavors, quina millor forma de fer-lo que amb foc!
L’atac pel qual em van empresonar anava dirigit a una flota de deu camions per a transportar ous pertanyents als grangers Stonegate, que dirigirien aquestes infernals granges d’ous. Estàvem sota vigilància, igual que nombrosos possibles objectius, després d’una onada d’accions d’aquest tipus, i la policia ens va tendir una emboscada. Les nostres intencions eren clares: primer, fer la major destrucció possible i, segon, no ser agafats. Fallem! Teníem deu artefactes, un per a cada cabina, però abans de poder encendre’ls va aparèixer la policia i es va produir una persecució policial de cotxes

BB: Com vau aprendre a fer artefactes incendiaris?

KM: Vaig aprendre el principi i vaig experimentar amb les diferents opcions. En la nostra societat es veuen els artefactes incendiaris com si fos una mica per a especialistes, algo que cal aprendre a classe de química; però no és així, és una cosa realment senzilla. Ensenyar els uns als altres com es fa o aquests manuals que apareixen en la teva casa ha estat indispensable per a mantenir la flama encesa. Al cap i a la fi, saber és poder

BB: Tens l’honor de ser un dels pocs activistes per l’alliberament animal que han escapat de la custòdia policial, mentre estaves pres per ni més ni menys que càrrecs relacionats amb incendi. Podries recordar aquesta aventura i com va finalitzar?

KM: Des del primer moment que em van arrestar estava decidit a intentar escapar a la mínima oportunitat. Totes les persones que entren troben una via d’escapi, encara que no totes siguin físiques. Creo que l’objectiu de tot el món és alliberar-se d’aquesta cautivitat, de la manera que sigui. En el meu cas, l’alliberament anava a ser física en lloc d’através de la lectura, l’educació o la meditació, que són les vies que escullen altres persones. No els critico per res, però jo sóc una persona més inquieta i necessito estar físicament actiu per a calmar els meus nervis.
Durant alguns mesos vaig estar pensant en la manera d’escapar i vaig estar dolorosament prop en diverses ocasions, una en la qual havia un túnel pel mig, i altra en la qual havia un oculista (llegeix el llibre). Però va costar dos anys portar-lo a terme i obtenir el cop de sort que necessitava. Havia passat molts mesos entrant i sortint de presons i sent empresonat en comissaries a causa de la falta d’espai. Un matí la policia va vindre a buscar-me a la presó per a dur-me a una comissaria on interrogar-me sobre una mica del que em volien acusar. Bueno, això va ser un error!
Les presons estan dissenyades per a llargs períodes de detenció de molts presos alhora, les comissaries no; i per tant, les mesures de seguretat són menys estrictes. La sort em va dur a passar el dia en aquest lloc i a la nit em vindrien a buscar per a dur-me al matí següent a altre lloc temporal fins al judici. La meua escolta, de dos homes, i jo anàvem a entrar en la furgoneta de la presó per a travessar la ciutat. Però si els policies m’haguessin posat les esposes per als pocs passos que havia de l’edifici segur a la furgoneta segura, o si hagués hagut sostre en el pati, jo no m’hagués soltat, corregut a través del pati i saltat el mur per a tornar així a alguna cosa semblant a una vida normal.
Vaig escapar a peu i em vaig amagar de la partida de recerca fins al vespre, i després vaig recórrer el camí fins a una casa en la qual em van atendre. A l’endemà em van dur juntament amb una amiga que també estava en busca i captura. Vam estar els deu mesos següents fent les nostres coses fins que un matí la policia va seguir el nostre rastre fins a un refugi d’animals en la costa Sud. Una vegada més el dispositiu que havien planejat no va ser suficient, i Keith va aprofitar una oportunitat per a fugir, per a ser atrapat més tard en el bosc per un gos policia! Aquells deu mesos van ser genials

BB:Podries parlar-nos dels primers moments en els quals vas començar a complir aquesta sentència de 14 anys?

KM: No, en realitat no. La manera que van succeir les coses em va donar temps a preparar-me de manera que el cop va ser esmorteït i en el moment que vaig rebre la sentència ja havia complert gairebé tres anys, així que després de tot no va ser tan horrible.
Vaig ser arrestat en 1991 i dut a la presó preventiva fins al judici. Sabia que si era arrestat per incendi podia ser condemnat a cadena perpètua, així que em vaig preparar per al pitjor. Ser arrestat aquella nit era el pitjor que em podia haver passat, però estava mentalment preparat.
Em vaig passar dos anys a la presó preventiva tot esperant un judici en el qual se m’acusava d’innombrables conspiracions i altres delictes. Era un judici en el qual la policia volia destruir al Front d’Alliberament Animal i tenir-nos tancats durant anys.
Em va ajudar moltíssim rebre tant suport de l’exterior, i també em va ajudar moltíssim ser capaç d’escapar i retardar l’inevitable. Ser arrestat un any més tard em va perjudicar, però no, jo no havia fet grans esforços a evitar-ho ja que tornava a estar actiu en els assumptes que m’havien ficat en problemes. Quan vaig rebre la sentència uns mesos més tard ja havia passat tres anys de presó. Va ser una sentència despietada però tanmateix no va ser tan traumàtica com qualsevol experiència que he tingut dels escorxadors, i va tenir molts menys efectes sobre mi.

BB: Pots descriure’ns els primers moments de llibertat després de gairebé set anys de presó?

KM: Oh, si! Em vaig sentir alliberat. Sabia que això era el millor per a altres i jo havia proporcionat aquest alliberament moltes vegades, però mai l’havia experimentat jo mateix. No hi ha gens comparable a la llibertat, és algo que no savem apreciar com cal, algo que tots els animals haurien de gaudir.
El simple fet de caminar sota la pluja era fantàstic. Em van donar només quatre dies per a posar les meves coses en ordre i preparar-me per a la posada en llibertat després de set anys, però altra vegada gràcies al suport que vaig rebre no va ser un assumpte difícil

BB: Si podem treure algo positiu de la teva absurda i cruel sentència és que el Grup de Suport a Presos Vegans (VPSG) va néixer arran d’ella. Pots comentar-nos les condicions que van influir en la seva formació, com et va ajudar i en què consisteix actualment.

KM: Solament es necessitava que hagués algú en el lloc i en el moment adeqüat, i Jo Ann Brown ho estava. Una amiga preocupada pel nostre benestar aviat es va adonar que calia fer canvis en els mètodes d’ajudar als vegans presos. Les nostres infinites queixes en l’interior li van dur a començar una campanya en l’exterior per a ajudar a la meva co-acusada i a mi. El treball ja havia començat, i al cap del temps es va crear el VPSG, que treballa sense descans per a tots els veganos presos. Sense aquest suport hagués estat impossible rebre una alimentació adequada i tenir accés a objectes de bany. Cada cosa que fem té les seves conseqüències i el VPSG és una d’elles

BB:El grup Justícia per a Keith Mann et va convertir en una persona coneguda dins el moviment. Això et va proporcionar una espècie d’escenari des del qual influir a qui et donaven suport. Com és ser un activista polític conegut i quines obligacions representa

KM: Mai vaig voler ser el centre de tota aquesta atenció, ni ser arrestat i interrogt a la mínima oportunitat, més que gens perquè els activistes del Ftpnt d’Alliberament Animal més efectius són desconeguts per a la policia, i les campanyes més efectives les porta a terme el Front d’Alliberamnt Animal. Jo volia formar part d’això fins al dia de la meva mort, en lloc d’això he de parlar sobre això. No és exactament el mateix, però és suficient per a ficar-me en problemes, com de costum!
En aquest aspecte és cert que m’he sentit obligat a ser el portaveu del Front d’Alliberament Animal, una cosa que mai hagués fet si hagués tingut l’oportunitat, però és un treball molt important que he après a gaudir. Fins i tot quan s’ataca lo bo i lo dolent d’una atrocitat del Front d’Alliberament Animal jo em limito a explicar els motius que duen a una persona a prendre aquestes mesures, algo que tots nosaltres sabem.
Independentment del que fem succeiran molts crims pitjors diàriament, i això no hem d’oblidar-ho ni permetre que uns altres ho facin. Em dol escoltar a gent bona quan són pressionats per periodistes per a disculpar-se públicament d’alguna cosa i condemnar a altres activistes. Això mai hauria d’ocórrer. En privat es parla de tàctiques, en públic es parla d’explotació animal.

BB: En 1998 vas comentar a un periòdic londinenc: Som capaços d’enfrontar-nos a qualsevol. Ningú ha mort encara però aquest moment arribarà. Segueixes pensant així? I, pots comentar-nos en quin context vas fer aquestes declaracions?

KM: No recordo haver dit això, va ser fa bastant temps, però em sento molt a gust repetint-lo. Els mitjans han citat aquestes declaracions repetides vegades, ja que pretenen presentar-me com un violent assassí que pretén matar. Jerry Vlasak s’ha trobat aquí amb alguna cosa semblant fa poc, en un intent de desprestigiar la resta de les seves paraules. Com no poden aportar gens més, han d’aferrar-se a alguna cosa. Em sentia malament llavors i ho segueixo fent quan arraconen al moviment, però que canviïn les posicions i que la gent comenci a matar explotadors d’animals en nom de l’alliberament animal només és qüestió de temps. Resulta un avanç lògic, i suggerir altra cosa no seria honrat.
Pot ser que mai succeeixi i, per descomptat, seria millor si no fos necessari. Durant molt temps aquest desinteressat, compassiu i ampli moviment s’ha contingut molt a l’hora d’enfrontar-se a la violència i a la crueltat extrema.

BB:Vas ser amic de Barry Horne (activista per l’alliberament animal mort en mans de l’estat angles) i vau seguir un camí semblant. Quan va morir vas comentar: ell pensava que la falta de ràbia i confiança en un mateix dintre del moviment per l’alliberament animal, estava garantint literalment que continues la vivisecció indefinidament. I tenia raó. Creus que el desinteressat coratge d’en Barry i el seu últim sacrifici van ajudar a canviar això? Té més confiança i més ràbia el moviment des de l’afirmació d’en Barry?

KM: Ho penso totalment. Segueixo escoltant a gent dir que la mort de Barry va ser inútil i això em dol. En Barry va fer el que va fer perquè desitjava més que ningú acabar amb l’explotació animal. Molts de nosaltres afirmem el mateix, però quan convertim en fet les nostres paraules? Va ser l’esforç de Barry el que va reavivar la campanya contra la vivisecció en la qual estem ara. Si ell seguís a la presó, tots els llocs que estem tancant ara podrien estar creixent. Dit això, creo que Barry se sentiria tan decebut davant l’escassa resposta a la seva mort igual que se sentia davant la resposta cap a l’explotació animal. Si els seus esforços han estat en va i la seva mort ha estat inútil, és culpa de qui volem acabar amb l’explotació animal. Barry va fer la seva part

BB: En els últims anys has participat en grans esforços contra la vivisecció. Les campanyes Shamrock Farm i Regal Rabbit van ser dues victòries històriques per als animals de laboratori. Quin va ser la recepta que van dur aquests esforços a l’èxit

KM: La persistència i la confiança en nosaltres mateixos és el que posarà fi a l’explotació animal. Però, fins i tot amb això, és necessari que a més existeixi el Front d’Alliberament Animal. Van ser els atacs del Front d’Alliberament Animal els quals van acabar tancant aquests llocs. Van ser aquests atacs i la por que es produïssin més el que va tancar Regal, Shamrok i altres més. Crec que l’estar determinats a fer la seva vida tan incòmoda com la dels animals que tenen engabiats és tan important com la nostra intenció de tancar aquests llocs.
Per exemple, a Newchurch, poden dur cinc anys de campanya i la granja continua operativa, però la resta del seu imperi s’està esfondrant. Mentre els desafiaments augmenten i les tàctiques imaginatives augmenten, la pressió aconsegueix fer de la seva vida un trauma continu i aconsegueix també mostrar el que els espera a altres persones que pensin que poden resistir la pressió. És tan senzill, o sóc jo?

BB: Quin és la teva acció del Front d’Alliberament Animal favorita de tots els temps?

KM: OH, m’he quedat sense parla! Pot ser que també em preguntis el meu menjar favorit. Hi ha tantes. Suposo que les quals tenen la facultat de fer-te sentir bé i difondre el missatge, com l’acció de la Universitat de Iowa, on després d’alliberar als animals s’han causat grans danys i s’han mostrat els danys.
No prestem massa atenció a les llagostes i quan se’ls para atenció m’alegro moltíssim. Una vegada que se’ls ha alliberat d’un parany s’enrecorden i mai tornen a caure, i poden viure 100 anys. Quin gran regal és per a elles! Va ser molt satisfactori veure un video en el qual s’alliberaven llagostes i després es trencaven els paranys. Una acció senzilla, però efectiva. Això m’agrada. Altra acció feta en 1985 (operació Greystoke) em va impressionar i va inspirar. La van portar a terme activistes francesos contra la vivisecció i, van rescatar a disset babuins d’un laboratori! Hi ha hagut molt pocs alliberaments de primats com aquesta (excepte a Brasil, on es van alliberar molts més en una acció). A Anglaterra, durant tots aquests anys, el Front d’Alliberament Animal només ha rescatat a un de la vivisecció, a pesar que hem impactat molt en la seva importació i criatura. Però el passat és història fora del nostre control. El futur, es miri com es miri, és nostre!

Extret de www.accionvegana.org

Comienzan las jornadas de lucha contra la experimentación animal. (Programa definitivo)

febrer 1, 2008

DEL 1 AL 9 DE FEBRERO, ACCIONES DESCENTRALIZADAS

Nuestra propuesta es que cada individuo o grupo interesado lleve a cabo sus propias acciones contra entidades y empresas implicadas en la experimentación animal. Consideramos que lo más interesante sería dirigir estas acciones específicamente contra Huntingdon Life Sciences y Novartis, de todas formas respetamos y apreciamos la autonomía y la imaginación de cada uno/a para llevar a cabo acciones cómo y contra quien crea oportuno. Cualquier acción cuenta, por pequeña o insignificante que pueda parecer.

VIERNES 8 DE FEBRERO (BCN)

18:00 Exposición fotográfica “Dentro de HLS”

A partir de las 6 de la tarda en el CSO La Farga pondremos a disposición de todos/as una breve pero significativa exposición con imágenes tomadas en el laboratorio por trabajadores/as infiltrados/as. Nuestra intención es mostrar sin tapujos una realidad que tratan de ocultarnos y nosotros nos negamos a olvidar: la cruda realidad cotidiana de los animales encerrados en HLS.

21:00 Cena de encuentro y concierto de cantautores

Durante la noche los compañeros/as que semanalmente organizan la pizzería vegana Severino di Giovanni nos ofrecerán una cena en La Farga en la que aquellos/as de vosotros/as que hayais acudido desde fuera de Barcelona tendreis una buena oportunidad para situaros un poco e informaros mejor de lo que tenemos pensado para el fin de semana. Junto a la cena os ofrecemos un concierto con las cantautoras Típico Pero Cierto, Rimando la Rabia y Rumba Negra.

SÁBADO 9 DE FEBRERO (BCN)

12:00 CONCENTRACIÓN CONTRA NOVARTIS
(Plaza Monumental, Metro L2 Monumental)

Novartis es una multinacional farmacéutica, cliente prioritaria de Huntingdon Life Sciences y metida hasta el cuello en el negocio de los transgénicos. Creen que pueden seguir lucrandose tranquilamente de todo lo que les estan haciendo a los animales en HLS sin que nadie levante la voz. El sábado vamos a hacerles ver que las cosas no son así.

15:00 Comedor popular en La Farga


18:00 Charla sobre el papel de la acción directa en la lucha de liberación animal, a cargo del activista inglés Keith Mann

Keiht Mann es un activista británico con una considerable experiencia en la lucha de liberación animal, especialmente desde el ámbito de la acción directa. Encarcelado en diversas ocasiones por su participación en varios sabotajes e implicado en las principales campañas de lucha que se han llevado a cabo en Inglaterra en los últimos 20 años, Keith Mann resulta un interesante testimonio de todo lo relativo a la acción directa dentro de la lucha de liberación animal, el movimiento ingés, y el momento represivo que actualmente éste atraviesa.
La charla tendrá lugar en Can Vies.

23:00 Concierto punk y fiesta final

Tocarán los grupos Siberiä, Primates, Mopkobb y Banderanegra. La entrada será gratuita y los beneficios destinados en barra irán destinados a cubrir los gastos de la campaña.

 Recordamos que disponemos de un espacio para la gente que quiera venir de fuera de Barcelona y no tenga sitio donde dormir.

Localizaciones:

CSO La Farga: C/Rossend Arús 38 <M> L1-L5 Pl Sants

CSA Can Vies: C/Jocs Florals 40 <M> L1-L5 Pl Sants

La Papa: C/Sagrera 14 <M> L1-L5 Sagrera

Organiza: Campanya pel Tancament d’HLS (contrahls@gmail.com)

  Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.