Entrevista a Keith Mann de la revista Bite Back

keith1.jpg

Keiht Mann és un activista britànic amb una considerable experiència a la lluita d’alliberació animal, especialment des de l’àmbit de l’acció directa. Empresonat en diverses ocasions per la seva participació en diversos sabotatges i implicat en les principals campanyes de lluita que s’han portat a terme a Anglaterra en els últims 20 anys, Keith Mann resulta un interessant testimoni de tot el que té relació amb l’acció directa dintre de la lluita d’alliberació animal, el moviment ingés, i el moment repressiu que actualment aquest travessa.

Bite back: Ets un dels activistes del Front d’Alliberament Animal més coneguts. Vas ser empresonat per incendiar un camió cárnic i intentar cremar altres deu. A més es va pensar que vas ser el líder d’una ona d’accions (gairebé 700 en 1991) que va copejar Manchester. Després d’haver pasat set anys a la presó, segueixes orgullós de les teves accions i segueixes mantenint les teves idees?

Keith Mann: OH si, estic orgullós! Orgullós de formar part d’aquesta lluita èpica per l’alliberament animal. Ser empresonat va ser solament una conseqüència, una mica més molest que vergonyós, i desgraciadament inevitable.
Aquesta dura sentència va enfortir la meva determinació. Suposo que ser apartat de la meva agitada vida d’activista durant tant temps em va produir una gran recarrega. Qualsevol dubte que podia tenir sobre que l’acció directa és el que cal fer, es va esfumar amb la condemna de 14 anys que hem van donar com resposta

BB: Quins van ser els motius que et van dur a usar l’incendi com mètode de lluita? Quines deliberacions i preparacions vas fer?

KM: Vull que consti que jo vaig ser empresonat per un sol càrrec d’incendi (incendi frustrat), així que en termes legals, mai he cremat res i mai he reconegut haver-lo fet! Així que, parlant en general, hi ha uns quants motius per a escollir l’incendi com mètode.
Els trucs petits de sabotatge (per exemple danyar el motor dels vehicles, pot ser car i molest), després de tot, no són suficients. És suficient missatge per a una universitat o un escorxador trencar-los els cristalls, contaminar els seus dipòsits de gasolina i punxar-los les rodes? Jo creo que no. Danyar l’explotació animal és un començament, però acabar amb ella és el nostre objectiu.
Si atreure l’atenció forma part de les intencions d’una acció i en gran part el que aconsegueix el Front d’Alliberament Animal és atreure l’atenció sobre l’explotació animal i qui la practiquen, llavors, quina millor forma de fer-lo que amb foc!
L’atac pel qual em van empresonar anava dirigit a una flota de deu camions per a transportar ous pertanyents als grangers Stonegate, que dirigirien aquestes infernals granges d’ous. Estàvem sota vigilància, igual que nombrosos possibles objectius, després d’una onada d’accions d’aquest tipus, i la policia ens va tendir una emboscada. Les nostres intencions eren clares: primer, fer la major destrucció possible i, segon, no ser agafats. Fallem! Teníem deu artefactes, un per a cada cabina, però abans de poder encendre’ls va aparèixer la policia i es va produir una persecució policial de cotxes

BB: Com vau aprendre a fer artefactes incendiaris?

KM: Vaig aprendre el principi i vaig experimentar amb les diferents opcions. En la nostra societat es veuen els artefactes incendiaris com si fos una mica per a especialistes, algo que cal aprendre a classe de química; però no és així, és una cosa realment senzilla. Ensenyar els uns als altres com es fa o aquests manuals que apareixen en la teva casa ha estat indispensable per a mantenir la flama encesa. Al cap i a la fi, saber és poder

BB: Tens l’honor de ser un dels pocs activistes per l’alliberament animal que han escapat de la custòdia policial, mentre estaves pres per ni més ni menys que càrrecs relacionats amb incendi. Podries recordar aquesta aventura i com va finalitzar?

KM: Des del primer moment que em van arrestar estava decidit a intentar escapar a la mínima oportunitat. Totes les persones que entren troben una via d’escapi, encara que no totes siguin físiques. Creo que l’objectiu de tot el món és alliberar-se d’aquesta cautivitat, de la manera que sigui. En el meu cas, l’alliberament anava a ser física en lloc d’através de la lectura, l’educació o la meditació, que són les vies que escullen altres persones. No els critico per res, però jo sóc una persona més inquieta i necessito estar físicament actiu per a calmar els meus nervis.
Durant alguns mesos vaig estar pensant en la manera d’escapar i vaig estar dolorosament prop en diverses ocasions, una en la qual havia un túnel pel mig, i altra en la qual havia un oculista (llegeix el llibre). Però va costar dos anys portar-lo a terme i obtenir el cop de sort que necessitava. Havia passat molts mesos entrant i sortint de presons i sent empresonat en comissaries a causa de la falta d’espai. Un matí la policia va vindre a buscar-me a la presó per a dur-me a una comissaria on interrogar-me sobre una mica del que em volien acusar. Bueno, això va ser un error!
Les presons estan dissenyades per a llargs períodes de detenció de molts presos alhora, les comissaries no; i per tant, les mesures de seguretat són menys estrictes. La sort em va dur a passar el dia en aquest lloc i a la nit em vindrien a buscar per a dur-me al matí següent a altre lloc temporal fins al judici. La meua escolta, de dos homes, i jo anàvem a entrar en la furgoneta de la presó per a travessar la ciutat. Però si els policies m’haguessin posat les esposes per als pocs passos que havia de l’edifici segur a la furgoneta segura, o si hagués hagut sostre en el pati, jo no m’hagués soltat, corregut a través del pati i saltat el mur per a tornar així a alguna cosa semblant a una vida normal.
Vaig escapar a peu i em vaig amagar de la partida de recerca fins al vespre, i després vaig recórrer el camí fins a una casa en la qual em van atendre. A l’endemà em van dur juntament amb una amiga que també estava en busca i captura. Vam estar els deu mesos següents fent les nostres coses fins que un matí la policia va seguir el nostre rastre fins a un refugi d’animals en la costa Sud. Una vegada més el dispositiu que havien planejat no va ser suficient, i Keith va aprofitar una oportunitat per a fugir, per a ser atrapat més tard en el bosc per un gos policia! Aquells deu mesos van ser genials

BB:Podries parlar-nos dels primers moments en els quals vas començar a complir aquesta sentència de 14 anys?

KM: No, en realitat no. La manera que van succeir les coses em va donar temps a preparar-me de manera que el cop va ser esmorteït i en el moment que vaig rebre la sentència ja havia complert gairebé tres anys, així que després de tot no va ser tan horrible.
Vaig ser arrestat en 1991 i dut a la presó preventiva fins al judici. Sabia que si era arrestat per incendi podia ser condemnat a cadena perpètua, així que em vaig preparar per al pitjor. Ser arrestat aquella nit era el pitjor que em podia haver passat, però estava mentalment preparat.
Em vaig passar dos anys a la presó preventiva tot esperant un judici en el qual se m’acusava d’innombrables conspiracions i altres delictes. Era un judici en el qual la policia volia destruir al Front d’Alliberament Animal i tenir-nos tancats durant anys.
Em va ajudar moltíssim rebre tant suport de l’exterior, i també em va ajudar moltíssim ser capaç d’escapar i retardar l’inevitable. Ser arrestat un any més tard em va perjudicar, però no, jo no havia fet grans esforços a evitar-ho ja que tornava a estar actiu en els assumptes que m’havien ficat en problemes. Quan vaig rebre la sentència uns mesos més tard ja havia passat tres anys de presó. Va ser una sentència despietada però tanmateix no va ser tan traumàtica com qualsevol experiència que he tingut dels escorxadors, i va tenir molts menys efectes sobre mi.

BB: Pots descriure’ns els primers moments de llibertat després de gairebé set anys de presó?

KM: Oh, si! Em vaig sentir alliberat. Sabia que això era el millor per a altres i jo havia proporcionat aquest alliberament moltes vegades, però mai l’havia experimentat jo mateix. No hi ha gens comparable a la llibertat, és algo que no savem apreciar com cal, algo que tots els animals haurien de gaudir.
El simple fet de caminar sota la pluja era fantàstic. Em van donar només quatre dies per a posar les meves coses en ordre i preparar-me per a la posada en llibertat després de set anys, però altra vegada gràcies al suport que vaig rebre no va ser un assumpte difícil

BB: Si podem treure algo positiu de la teva absurda i cruel sentència és que el Grup de Suport a Presos Vegans (VPSG) va néixer arran d’ella. Pots comentar-nos les condicions que van influir en la seva formació, com et va ajudar i en què consisteix actualment.

KM: Solament es necessitava que hagués algú en el lloc i en el moment adeqüat, i Jo Ann Brown ho estava. Una amiga preocupada pel nostre benestar aviat es va adonar que calia fer canvis en els mètodes d’ajudar als vegans presos. Les nostres infinites queixes en l’interior li van dur a començar una campanya en l’exterior per a ajudar a la meva co-acusada i a mi. El treball ja havia començat, i al cap del temps es va crear el VPSG, que treballa sense descans per a tots els veganos presos. Sense aquest suport hagués estat impossible rebre una alimentació adequada i tenir accés a objectes de bany. Cada cosa que fem té les seves conseqüències i el VPSG és una d’elles

BB:El grup Justícia per a Keith Mann et va convertir en una persona coneguda dins el moviment. Això et va proporcionar una espècie d’escenari des del qual influir a qui et donaven suport. Com és ser un activista polític conegut i quines obligacions representa

KM: Mai vaig voler ser el centre de tota aquesta atenció, ni ser arrestat i interrogt a la mínima oportunitat, més que gens perquè els activistes del Ftpnt d’Alliberament Animal més efectius són desconeguts per a la policia, i les campanyes més efectives les porta a terme el Front d’Alliberamnt Animal. Jo volia formar part d’això fins al dia de la meva mort, en lloc d’això he de parlar sobre això. No és exactament el mateix, però és suficient per a ficar-me en problemes, com de costum!
En aquest aspecte és cert que m’he sentit obligat a ser el portaveu del Front d’Alliberament Animal, una cosa que mai hagués fet si hagués tingut l’oportunitat, però és un treball molt important que he après a gaudir. Fins i tot quan s’ataca lo bo i lo dolent d’una atrocitat del Front d’Alliberament Animal jo em limito a explicar els motius que duen a una persona a prendre aquestes mesures, algo que tots nosaltres sabem.
Independentment del que fem succeiran molts crims pitjors diàriament, i això no hem d’oblidar-ho ni permetre que uns altres ho facin. Em dol escoltar a gent bona quan són pressionats per periodistes per a disculpar-se públicament d’alguna cosa i condemnar a altres activistes. Això mai hauria d’ocórrer. En privat es parla de tàctiques, en públic es parla d’explotació animal.

BB: En 1998 vas comentar a un periòdic londinenc: Som capaços d’enfrontar-nos a qualsevol. Ningú ha mort encara però aquest moment arribarà. Segueixes pensant així? I, pots comentar-nos en quin context vas fer aquestes declaracions?

KM: No recordo haver dit això, va ser fa bastant temps, però em sento molt a gust repetint-lo. Els mitjans han citat aquestes declaracions repetides vegades, ja que pretenen presentar-me com un violent assassí que pretén matar. Jerry Vlasak s’ha trobat aquí amb alguna cosa semblant fa poc, en un intent de desprestigiar la resta de les seves paraules. Com no poden aportar gens més, han d’aferrar-se a alguna cosa. Em sentia malament llavors i ho segueixo fent quan arraconen al moviment, però que canviïn les posicions i que la gent comenci a matar explotadors d’animals en nom de l’alliberament animal només és qüestió de temps. Resulta un avanç lògic, i suggerir altra cosa no seria honrat.
Pot ser que mai succeeixi i, per descomptat, seria millor si no fos necessari. Durant molt temps aquest desinteressat, compassiu i ampli moviment s’ha contingut molt a l’hora d’enfrontar-se a la violència i a la crueltat extrema.

BB:Vas ser amic de Barry Horne (activista per l’alliberament animal mort en mans de l’estat angles) i vau seguir un camí semblant. Quan va morir vas comentar: ell pensava que la falta de ràbia i confiança en un mateix dintre del moviment per l’alliberament animal, estava garantint literalment que continues la vivisecció indefinidament. I tenia raó. Creus que el desinteressat coratge d’en Barry i el seu últim sacrifici van ajudar a canviar això? Té més confiança i més ràbia el moviment des de l’afirmació d’en Barry?

KM: Ho penso totalment. Segueixo escoltant a gent dir que la mort de Barry va ser inútil i això em dol. En Barry va fer el que va fer perquè desitjava més que ningú acabar amb l’explotació animal. Molts de nosaltres afirmem el mateix, però quan convertim en fet les nostres paraules? Va ser l’esforç de Barry el que va reavivar la campanya contra la vivisecció en la qual estem ara. Si ell seguís a la presó, tots els llocs que estem tancant ara podrien estar creixent. Dit això, creo que Barry se sentiria tan decebut davant l’escassa resposta a la seva mort igual que se sentia davant la resposta cap a l’explotació animal. Si els seus esforços han estat en va i la seva mort ha estat inútil, és culpa de qui volem acabar amb l’explotació animal. Barry va fer la seva part

BB: En els últims anys has participat en grans esforços contra la vivisecció. Les campanyes Shamrock Farm i Regal Rabbit van ser dues victòries històriques per als animals de laboratori. Quin va ser la recepta que van dur aquests esforços a l’èxit

KM: La persistència i la confiança en nosaltres mateixos és el que posarà fi a l’explotació animal. Però, fins i tot amb això, és necessari que a més existeixi el Front d’Alliberament Animal. Van ser els atacs del Front d’Alliberament Animal els quals van acabar tancant aquests llocs. Van ser aquests atacs i la por que es produïssin més el que va tancar Regal, Shamrok i altres més. Crec que l’estar determinats a fer la seva vida tan incòmoda com la dels animals que tenen engabiats és tan important com la nostra intenció de tancar aquests llocs.
Per exemple, a Newchurch, poden dur cinc anys de campanya i la granja continua operativa, però la resta del seu imperi s’està esfondrant. Mentre els desafiaments augmenten i les tàctiques imaginatives augmenten, la pressió aconsegueix fer de la seva vida un trauma continu i aconsegueix també mostrar el que els espera a altres persones que pensin que poden resistir la pressió. És tan senzill, o sóc jo?

BB: Quin és la teva acció del Front d’Alliberament Animal favorita de tots els temps?

KM: OH, m’he quedat sense parla! Pot ser que també em preguntis el meu menjar favorit. Hi ha tantes. Suposo que les quals tenen la facultat de fer-te sentir bé i difondre el missatge, com l’acció de la Universitat de Iowa, on després d’alliberar als animals s’han causat grans danys i s’han mostrat els danys.
No prestem massa atenció a les llagostes i quan se’ls para atenció m’alegro moltíssim. Una vegada que se’ls ha alliberat d’un parany s’enrecorden i mai tornen a caure, i poden viure 100 anys. Quin gran regal és per a elles! Va ser molt satisfactori veure un video en el qual s’alliberaven llagostes i després es trencaven els paranys. Una acció senzilla, però efectiva. Això m’agrada. Altra acció feta en 1985 (operació Greystoke) em va impressionar i va inspirar. La van portar a terme activistes francesos contra la vivisecció i, van rescatar a disset babuins d’un laboratori! Hi ha hagut molt pocs alliberaments de primats com aquesta (excepte a Brasil, on es van alliberar molts més en una acció). A Anglaterra, durant tots aquests anys, el Front d’Alliberament Animal només ha rescatat a un de la vivisecció, a pesar que hem impactat molt en la seva importació i criatura. Però el passat és història fora del nostre control. El futur, es miri com es miri, és nostre!

Extret de www.accionvegana.org

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: