Arguments a favor dels alliberaments de visons

Cada vegada que es realitza una alliberació de visons, sorgeix immediatament un debat sobre aquests animals que en general estan tan oblidats. Hi ha els qui no dubten a fer una defensa contundent de les alliberacions i donar l’esquena a la indústria pelletera, però també n’hi ha que ho condemnen rotundament per diferents motius. Tot seguit es mostraran els atacs més freqüents que s’acostumen a esgrimir contra les alliberacions de visons i es respondran.

 

1.- L’impacte ambiental dels visons

 

            S’afirma que els visons provocaran una massacre a la zona que envolta la granja, de fet, una periodista sensacionalista després d’una alliberació que es va realitzar a Gondomar (Galícia) l’any 2002 afirmava literalment que “centenars de monstres corren pel bosc”. El cert és que els visons són animals solitaris i molt territorials, no poden viure molts a un mateix espai. Cada un d’ells disposa d’un territori de diversos quilòmetres quadrats, al qual no permet que accedeixin d’altres visons. Per això l’impacte ambiental que pot causar un únic visó en diversos quilòmetres quadrats serà mínim, mai no serà  el que precipitadament alguns periodistes auguren.

            D’altra banda, no són poques les zones de la Península Ibèrica on els caçadors, per mera diversió, han acabat amb les poblacions d’animals predadors (llops, guineus, teixons, llúdries, visons europeus, etc.) Podria donar-se el cas que un visó alliberat arribés a aquest ecosistema substituint el predador extingit, tornant a l’ecosistema l’equilibri que els caçadors van trencar.

            També es diu que la introducció d’una espècie al·lòctona com és el visó americà (el que     engàbien els pelleters a les granges) als rius de la península és la causant de la progressiva desaparició d’una espècie autòctona, el visó europeu. Els principals responsables de la situació en la què es troba el visó europeu no són els diferents grups que realitzen alliberacions, sinó la indústria pelletera. Des de fa centenars d’anys la indústria pelletera ha sortit a caçar visons europeus (junt amb altres animals) per fer peces de roba de vestir de luxe, provocant un fort descens en la població i col·locant- lo al caire de l’extinció. A més a més, a diferents punts d’Espanya existeixen poblacions lliures de visó americà des dels anys 70, molt abans que  s’hi produís la primera alliberació (succeïda en 2001). Aquestes poblacions procedeixen d’escapaments fortuïts de granges, i de vegades grangers arruïnats han deixat anar els visons que mantenien  engarjolats per no invertir diners en alimentar-los. La indústria pelletera i els seus clients són els únics responsables de treure els visons del seu hàbitat natural, privar-los de llibertat i introduir-los en els ecosistemes de la Península Ibèrica.

            Cosa que sí suposa una important font de contaminació són les pròpies granges de visons. Els visons són alimentats amb menjar d’alt contingut de proteïnes i per això produeixen uns excrements petits, però amb molts nutrients. Els grangers, encara que davant els periodistes diuen estar molt preocupats pel medi ambient quan el FLA allibera els visons que ells mantenen engabiats, mai no  es preocupen per depurar les seves aigües residuals. Els purins en degradar-se als rius generen un descens del contingut d’oxigen a l’aigua que pot asfixiar als peixos.

            Pero més important encara pel que fa referència a l’hipotètic impacte ambiental que suposen les alliberacions de visons és que, fins i tot si aquest fos cert, continuariem defensant les alliberacions de visons. Creiem que cap animal ha d’estar engabia , encara que la seva possible alliberació suposés un impacte ambiental. Considereu-vos que tots els individus que habitem el planeta tenim dret a viure en llibertat, tots sense cap excepció. Igual que ens oposaríem rotundament que es tanqués a una gàbia (empresonament) a un humà perquè en la seva vida quotidiana crea un impacte al medi ambient, també condemnem el fet que un visó sigui engabiat sota aquest mateix argument. Si algú diu que un visó ha d’estar engabiat la resta de la seva vida en lloc d’estar lliure a un rierol pel possible impacte que causi en ell, abans ha de pensar sobre l’impacte que provoca aquesta persona a la seva vida quotidiana. No hi ha espècie que estigui causant més impacte als ecosistemes del planeta que la humana, i això no justificaria que se’ns engabiés a tots.

 

2.- Capacitat de supervivència dels visons

 

            Alhora que se’ns parla de la massacre a l’ecosistema que provocaran aquests “monstres” se’ns diu que a l’haver passat tota la vida engabiats, els visons no saben caçar. Com uns animals que no són capaços de caçar pot realitzar una massacre? Les contradiccions a que cauen els qui ataquen les alliberacions de visons són nombroses, aquesta és una de les més evidents.

            Els visons són animals completament salvatges, i malgrat haver nascut en una gàbia i haver estat alimentats artificialment per un granger dues vegades el dia, quan són alliberats l’instint salvatge que posseeixen comença a jugar el seu paper. Tot seguit busquen un medi aquàtic, i un lloc on fer el seu cau. Si a aquest riu o llac arriben molts dels visons alliberats es dispersaran àmpliament ja que, com s’ha indicat, són animals solitaris i molt territorials.

            No podem afirmar que tots els visons alliberats sobrevisquin, és cert que degut a les condicions de confinament a la qual el granger els ha sotmès es trobaran amb diversos desavantatges. Els seus músculs no estaran tan desenvolupats com ho estarien si haguessin viscut en llibertat, els reflexos no seran tan ràpids com haurien hagut d’estar-ho, i no són pocs els que a causa de la privació d’estímuls que han patit mostren desajusts psíquics com són ara els comportaments repetitius (balancejos, girs sobre si mateixos, etc.). Encara amb aquestes dificultats provocades per la indústria pelletera, l’instint salvatge de molts visons els permetrà de viure en llibertat la resta de les seves vides.

            Després de les alliberacions apareixen a les cadenes televisives desenes de visons morts, amb això s’intenta de mostrar que els visons no sobreviuran. De fet aquests visons no han mort per no poder desenvolupar-se en un medi salvatge, sinó que han estat assassinats pels grangers, els seus amics, els caçadors de la zona i d’altres malparits que aprofiten aquesta oportunitat per sortir a divertir-se. És curiós que quan l’alliberació es produeix pocs dies abans de la matança dels visons (novembre), els visons que apareixen morts a la televisió es poden comptar per dotzenes, mentre que quan s’alliberen les femelles embarassades (primavera) tan sol es veu la imatge dels molt pocs visons que han estat atropellats pels cotxes (moltes vegades cap). La raó que això succeeixi és molt senzilla. El granger no permetrà que es matin les femelles embarassades, ja que això li suposaria un important cost econòmic, però quan el visó alliberat ja ha arribat a la grandària suficient per ésser escorxada, el granger no dubtarà en demanar a caçadors i veïns que matin tot visó que trobin i que li portin el cadàver. La captura de l’animal viu en aquesta situació no suposa cap avantatge al granger.

            Una altra contradicció dels qui ataquen les alliberacions perquè suposadament no aconsegueixen de sobreviure a la natura és que implícitament estan dient que a les granges sí que poden. Això evidentment és fals. Els animals criats per la indústria pelletera sempre tenen el mateix destí, ser assassinats per acabar convertint-se en un abric. Quan se’ns parla del difícil que és que un visó alliberat sobrevisqui en llibertat se’ns hauria de parlar a continuació de l’impossible que és si roman en la gàbia. Al contrari del que se’ns vol fer creure, les alliberacions de visons són l’única oportunitat que tenen aquests animals d’escapar d’una mort segura.

           

3.- Animals violents

 

            També es diu que es tracta d’animals molt violents, i apareixen espectaculars fotografies i enregistraments d’algun visó recapturat girant-se entre els guants del seu captador. Els visons no són monstres com ens deia aquella periodista, són animals que volen defensar-se d’una possible agressió. Mai no intentaran de caçar a un humà, i de fet -igual que succeeix amb els visons, hurons, llúdries, etc. que han viscut sempre lliures- quan veuen una persona que se’ls acosta intentaran d’escapar i s’amagaran. Malgrat tot, és possible que es defensin quan s’assentin acorralats, cada vegada que els veïns intenten de matar-los o recapturar-los. Aquesta és una reacció instintiva que mostra la capacitat de supervivència que posseeixen, així com les seves ànsies de llibertat. No són especialment violents, sinó que actuen de la mateixa manera  que ho faria qualsevol altra bèstia salvatge que es senti amenaçat. Perquè això no succeeixi el millor és deixar-los en llibertat i no fer que es sentin amenaçats.

 

4.- Possibles atacs a “animals de granja”

 

            La longitud del cos des del cap fins el començament de la cua és per entre 42 i 45cm. en el mascle, i per entre 36 i 38cm. a la femella. El pes habitual d’un visó mascle adult és de 2.200g. i de les femelles de 1.1000g. Un animal d’aquesta mida no té la capacitat de caçar uns certs animals domèstics com la vaca o l’ovella, encara que es defensarà d’ells si s’assenti amenaçat. S’alimenta de petits animals com els colomins i ous d’ocells, és molt hàbil nedador, el que li permet de pescar.

            Encara que no tinguem constància de que hagi succeït mai, seria possible que un visó alliberat cacés algun pollastre, gallina o conill d’un corral. Els visons, com qualsevol animal, lluiten per sobreviure, i tan legítim és que cacin un conill salvatge com un tancat a un corral. No creiem que hi hagi cap diferència pel que fa al conill en si, l’únic que distingeix un de l’altre és que el de corral està sent utilitzat per un humà que té interessos en ell. Considerem que tots els habitants del planeta tenen dret a gaudir de les seves vides en llibertat, i que ningú no és qui per tancar cap animal a un corral. Per tant, en l’hipotètic cas que algun dia un visó alliberat caçaria un pollastre d’un corral això no ens escandalitzaria, l’aberrant és que un humà es cregui amb dret a sotmetre a un altre animal.

            Una cosa que ens ha de fer pensar és el que succeeix quan un depredador salvatge aconsegueix entrar a un corral. Quan la guineu es fica al galliner no mata una gallina, sinó que mata a totes les possibles però s’emporta només unes poques d’elles. Per què passa això?. Senzillament perquè els animals no han d’estar tancats, no estan preparats per fer-ho. L’instint de la bèstia salvatge és caçar, caçar el màxim possible, un animal que caci molt té més grans possibilitats de sobreviure. El que succeeix és que un animal amb aquest instint natural de caçar el màxim possible es troba amb una situació completament contranatural que és la de que un grup de possibles preses estan amuntegades sense possibilitat d’escapar. És una situació que a  la naturalesa mai no  es donaria. La guineu no està preparada per a aquesta situació degut al seu caràcter contranatural. Aquests fets ens inviten a pensar fins a quin punt l’ésser humà està creant situacions artificials i contranaturals per la seva codícia i ànsies de sotmetre a altres animals.

 

5.- Els visons com a propietat privada

 

            Una altra de les condemnes més freqüents a les alliberacions de visons es deu a que el crític veu els visons com si fossin propietat del granger. Considera que és el granger l’únic que pot disposar dels visons perquè “són seus”. El fet que algú els alliberi és qualificat com un “robatori”.

            Com s’ha esmentat, tots els animals del planeta tenen (tenim) dret a ésser lliures, i cap granger té potestat per tractar-los com si fossin objectes, recursos, o mercaderia. No és l’alliberador el que no té dret a tornar la llibertat que li ha estat robada a un visó, sinó que és el granger el que no té dret a engabiar i esclavitzar- lo. L’alliberador no està “robant” res, sinó que li  està tornant al visó el que li pertany; la llibertat.

 

6.- Els alliberadors com a ecologistes

 

            Titulars i comentaris com: “S’obren les gàbies d’una granja de visons deixant escapar a milers d’ells; els ecologistes podrien estar darrere això” són molt freqüents. Quan sorgeix el debat gràcies a les alliberacions de visons, són molts els que eviten parlar d’Alliberament Animal (o possibles membres del F.L.A.) i anomenen els alliberadors ecologistes. El que s’està intentant aquí és desviar el debat del problema real. En lloc de parlar dels arguments que han motivat l’acció es vol centrar la qüestió en si els visons faran malbé l’ecosistema o no. Es dóna per fet que sí causaran un impacte i que per tant els “ecologistes” que han realitzat l’alliberació de fet, més que ecologistes eren uns irresponsables que actuaven precipitadament sense haver pensat sobre les conseqüències reals dels seus actes.

            Es pretén ocultar que els qui realitzen aquesta mena d’actes s’assentin motivats principalment pel dret de cada animal a ésser lliure. A l’equiparar-los amb “ecologistes” en una certa mesura s’està manipulant la informació. Perquè amb el terme ecologistes comunament s’entén aquelles persones pertanyents a una organització que pretén de conservar el planeta per propi benefici dels humans. Quan realment la crítica que amaga cada alliberació de visons sobrepassa aquests arguments i es centra en el dret de cada visó a ésser lliure i a no ser engabiat per cap granger que vulgui enriquir-se.

            Però a més a més de preocupar-se pels visons com a individus, els alliberadors també es preocupen per l’ecosistema, ja que en ell viuen d’altres animals que també mereixen consideració. No és que qui realitzi aquestes accions no es pugui considerar ecologista, sinó que les alliberacions en si mateixes mostren que els qui les realitzen no acostumen a sentir-se identificats amb les connotacions que comunament implica aquest terme. Els “ecologistes” (o el que s’entén per ecologista) acostumen a preocupar-se per “el planeta que deixarem els nostres fills”, veuen la Terra com un recurs del qual els humans podem disposar pel nostre benefici. Es tracta d’un ecologisme superficial. Però els alliberadors van molt més lluny, creuen que la naturalesa no ha de ser destruïda no tant per interès dels humans, sinó perquè mereix un respecte en si mateixa. No perquè els humans li puguem treure un més gran profit, sinó perquè els humans i la resta d’animals formem part d’ella. Es tracta d’un ecologisme profund.

            Com a oposició explícita a les connotacions que s’acostumen a associar al terme ecologisme un grup d’alliberadors va fer un comunicat públic on es desmarcaven d’aquest tipus d’”ecologisme”, i volien mostrar que la seva crítica anava molt més lluny. Pel que sembla el grup en qüestió era conscient que en una alliberació succeïda dos dies abans (a més de 1000 quilòmetres) els mitjans d’informació havien anomenat ecologistes als membres de l’altre grup (amb les connotacions que això implica). El grup que emetia el comunicat no volia que a ells els succeís el mateix, o pretenien que si a ells se’ls anomenava ecologistes que fos amb les connotacions reals que aquest terme tenia per a ells. A continuació apareix l’extret del comunicat on es fa al·lusió a això:

            “… Els mitjans de comunicació de masses ens han qualificat com a ecologistes (als alliberadors de visons) després de la recent alliberació que el Front d’Alliberament Animal va portar a terme a Castelló. Des d’aquí volem matisar que, encara que no ens desagrada el terme en qüestió, la nostra postura ecologista parteix d’un rebuig radical a l’antropocentrisme comunament manifestat per les grans ONG’s “ecologistes”. Creiem en l’alliberació animal des d’una visió respectuosa amb el medi ambient del que formem part. Els visons són bèsties salvatges, i ens hem limitat a tornar-los al seu estat natural, d’on mai no van haver estat trets… ”

 

7.- Els alliberadors com a gamberros

 

            Les persones que participen en aquesta mena d’actes són molt diferents entre elles, hi ha tant homes com a dones, adolescents que a penes ronden els 15 anys com a senyores que folgadament sobrepassen els 60. Només hi ha una cosa que podem dir que amb tota seguretat els uneix, és el desig que tots els animals del planeta siguin lliures, i el fet que tots estan disposats a lluitar per aconseguir- ho. Els qui porten a terme les alliberacions no es limiten al món de les idees ni de les paraules, sinó que porten les seves creences a la pràctica. El comunicat citat anteriorment finalitza així:

            ” (…) El que hem fet ha estat una expressió de les nostres idees en el món real. Creiem que cap individu ha d’estar engabiat (…) repetim una vegada més que aquest tipus d’accions solament s’eradicaran quan l’últim animal oprimit sigui alliberat. Fins aquest moment continuarem endavant.”

            Els comunicats que els diferents grups publiquen després d’una alliberació confirmen que no ha estat un acte vandàlic, ni una gamberrada. Sinó que després de l’alliberació s’amaga una forta conscienciació sobre els visons com a individus que mereixen ésser lliures.

            Els qui qualifiquen els alliberadors com a vàndals pretenen d’ocultar el motiu real de les alliberacions, una vegada més intenten d’evadir el debat i criminalitzar un acte en defensa de la llibertat.

            És significatiu que els qui més insistència fan en titllar als alliberadors de gamberros són sempre els propis grangers i els responsables de la indústria pelletera. Són ells els qui sempre esquiven el parlar de l’alliberació animal com a moviment, ni tan sols esmenten les paraules d’alliberació animal. Saben que les alliberacions en si mateixes promouen el debat sobre el suposat dret dels humans a explotar d’altres espècies, especialment la indústria pelletera. És preferible per als grangers no donar peu al debat i afirmar, com fan sempre, que l’alliberació ha estat obra de “gamberros”.

            La famosa Charo Carrillo, una de les 5 principals pelleteres d’Europa per tenir un centre d’investigació genètica de visons, diverses botigues i ser dissenyadora, deia compungida davant les càmeres que no calia confondre’s, que qui havia alliberat als 11.000 visons que mantenia engarjolats “no són defensors d’animals sinó animals”. Cruella Devil, com és dita aquesta senyora, no se n’adonava que el fet de que insultés els alliberadors anomenant-los animals era ridícul, perquè tot aquell que creu en l’alliberació animal considera l’espècie humana com una més per entre les que habiten el planeta, es consideren animals perquè ho som. Els alliberadors rebutgen aquesta supèrbia d’espècie tan freqüent entre els humans.

            Però la intenció real d’aquest astut comentari de Charo era allunyar el màxim possible el debat sobre els visons com ara individus que mereixen ésser lliures, i evitar que es qüestionés el seu dret a subjugar, engabiar i assassinar segons els seus interessos econòmics.

 

CONCLUSIÓ

 

            El text anterior s’ha escrit no amb intenció de fomentar les alliberacions de visons, una vegada més reiterem que la decisió de portar a terme o no aquest tipus d’actes és qüestió de cadascú.

            El que es pretén des de http://www.accionvegana.org és mostrar el nostre suport a aquestes accions, i respondre d’una forma crítica als atacs que s’esgrimeixen contra les alliberacions de visons.

            Des del nostre punt de vista les alliberacions de visons són motiu d’alegria per molts motius, no solament perquè promouen el debat i desperten la gent d’aquest estat de somnolència i passivitat crònic respecte de la qüestió de l’explotació animal. També, i especialment, per cada un d’aquests individus als quals se’ls brinda l’oportunitat d’ésser lliures, cosa que la indústria pelletera, codiciosa de diners, vol negar-los. Finalment, les alliberacions ens alegren perquè són una mostra que hi ha persones que no entenen l’alliberació animal solament com una ideologia, sinó que a més a més la posen en pràctica, assumint les possibles conseqüències que això els pugui suposar.

            El text es refereix principalment a les alliberacions de visons, però pot ser aplicat a qualsevol altra espècie animal. Per escriure’l ens hem basat principalment en les nostres pròpies reflexions, però també ens hem servit del núm. 10 del “sombras y cizallas (especialment centrat en la indústria pelletera), en la revista “OfensivaAntipeletera”, el llibre “Liberación animal: más que palabras”, així com entrevistes, relats d’accions i comunicats que han estat publicats en la nostra pàgina web.

 

 

Extret de la página d’alliberament animal http://www.accionvegana.org.

About these ads

Una resposta to “Arguments a favor dels alliberaments de visons”

  1. Petrol Says:

    Visones y anarquía

    Al respecto del llamado desastre ecológico que supone una liberación de visones americanos deberíamos dejar bien claras algunas cuestiones.

    Los anarquistas no podemos aceptar las explicaciones de ecólogos y conservacionistas que estén inmersos en las bases ideológicas del Sistema. Para estos gestores de la naturaleza un ecosistema es algo parecido a una postal o un jardín, de ahí su afición a montar parques naturales. Como buenos esteticistas deciden qué plantas y animales les gustan más y cuales son los que van a fomentar o eliminar de su terrenito a gestionar.
    Para los anarquistas esto es, o debería ser, inconcebible. Gestión y ecología son conceptos opuestos. La fuerza y la sacralidad de la naturaleza residen en la autonomía y tensión-interrelación de sus seres, creando los distintos ecosistemas. Por lo tanto la defensa de la naturaleza es la defensa de la libertad. Ecología no es sino anarquía, y viceversa. Planificar y gestionar son labores del estadista o del agricultor, pero nada tienen que ver con la salvajidad de un ecosistema.

    Si concebimos la naturaleza como anarquistas vemos que el verdadero desastre ecológico con respecto al tema de los visones es su encierro y tortura en las granjas. Una granja es antiecológica por definición, es privación de libertad, privación del sentir natural. Una liberación de visones o cualquier otro animal no sólo no es agresiva para el ecosistema sino que lo está restituyendo realmente. El argumento del desequilibrio que se produce no sirve puesto que el llamado equilibrio natural no es algo fijo ni establecido por nadie sino cambio, tensión y adaptación. Es evidente que si se liberan visones en esa zona habrá demasiados depredadores pero con el tiempo es inevitable que el ecosistema acabe regulándose, y lo hará solito.
    Los gestores de la naturaleza creerán que los visones liberados son una nueva plaga que amenaza su jardín que tanto se esfuerzan en cuidar. Nosotros tenemos que tener claro que una liberación, además de un acto de compasión y solidaridad con esos animales, es una verdadera acción de defensa de los ecosistemas, del mundo salvaje y autónomo al que nosotros mismos aspiramos.

    Las liberaciones de visones, pese a no atacar elementos claves del Sistema, exponen y reafirman el compromiso por la anarquía. En estos momentos hay bastantes visones escondidos en los bosques, ellos ya han recobrado el placer salvaje. Tras ello vamos nosotros también, ignorando a los detractores y afilando nuestras mentes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: